Carles Porta: “Rere cada capítol s’hi bolquen moltes hores de treball”

Foto: Núria García

Hem pogut parlar amb el Carles Porta, director del programa de TV3, “Crims”, que està sent tot un èxit amb la tercera temporada. El periodista, a més a més, ha escrit alguns llibres relatant crims. El més nou “Llum a la Foscor”, un llibre que relata la crònica negra de la nostra societat i intenta “posar llum a la foscor”.

D’on neix la idea de fer un programa relatant Crims?

Fa uns anys al programa de Catalunya ràdio “Estat de gràcia” em van proposar una col·laboració comentant crims reals, i aquella intervenció que havia de ser de 10 minuts cada vegada era més llarga perquè em documentava moltíssim. Era la secció més escoltada i vaig pensar que potser es podria convertir en un programa, i aleshores, de mica en mica aquesta feina va fer que es convertís en un programa de Catalunya Ràdio i més tard va arribar el programa a la televisió, i això va ser tot un èxit.

Va ser fàcil que TV3 i Catalunya Ràdio, et deixessin emetre el teu programa?

A Catalunya Ràdio va passar de manera natural, d’una secció a un programa independent. Després de tot l’èxit que va haver-hi a Catalunya Ràdio amb el programa, TV3 ens va deixar emetre a la televisió aquest mateix programa, aquest fet va ser molt important per poder arribar a més públic. 

Quina manera de relatar els crims t’agrada més per llibres, per ràdio o per televisió?

És difícil escollir perquè els tres formats m’encanten, però haig de dir que gaudeixo molt escrivint, perquè només m’haig de discutir amb mi mateix.

I és un format que considero que és molt rellevant, i per això destaco aquest format. Però la veritat és que tots els formats els frueixo per igual.

D’on treus la informació suficient per poder fer un programa de Crims?

Per poder fer un sol programa necessitem molta informació, aquesta informació l’obtenim sobretot d’informes policials, fets, testimonis. A part, nosaltres només relatem casos amb una sentència, considerem que és important que hagi estat sentenciat un cas, tant per nosaltres per poder obtenir molta informació, però també per la família de la víctima,els acusats/sospitosos… També és important que hi hagi una sentència per no dissoldre una operació policial, ja que si féssim casos que no estiguessin sentenciats podríem fer que una investigació se n’anés a norris.

Quant trigues a poder fer un programa de crims tant per ràdio com per televisió?

Rere cada capítol s’hi bolquen moltes hores de treball. Cada format té el seu equip. Treballant pel Crims televisió, devem ser seixanta persones, i ràdio, potser dotze o catorze. És un producte molt complicat de fer. S’ha d’investigar, buscar sumaris, els personatges, entrevistar-los, construir bé la història. Per la ràdio no fem cap cas amb menys de dos mesos, i a la televisió necessitem un any i mig, vuit mesos dels quals són de producció directa, però la investigació ha de ser molts mesos abans.

Quin és el programa que més t’ha costat de relatar?

No et puc dir un cas en concret perquè a tots els hi dedico la mateixa passió i les mateixes ganes, per mi tots els casos són importants i es mereixen el mateix respecte. Personalment, quan faig un cas hi bolco tota l’atenció perquè crec que a l’hora de relatar-los és crucial destinar totes les ganes als casos.

Però potser el cas de la Guàrdia Urbana ens ha donat el joc de poder fer 4 episodis per la complexitat de la trama i per aquest motiu potser és el que més m’ha costat relatar, perquè vam haver de fer una presentació del cas, el punt de vista de la Rosa, el punt de vista de l’Albert i finalment la sentència, va ser un cas força complex, per això i vam destinar 4 capítols.

Tens algun projecte pensat per més endavant?

Estic amb diversos projectes, però l’any que ve estrenarem a TV3 una sèrie de no-ficció sobre el cas de Tor.

Sobre aquest cas ja vaig treure un llibre anomenat “Tor tretze cases i tres morts” i va ser un llibre molt important per mi, per poder escriure el llibre vaig haver de documentar-me per mi mateix, i crec que el fet de poder treure l’any que ve un llibre parlant sobre aquest cas és molt important per mi, ja que va ser un principi d’introducció al relat de crònica negra.

Ens hem assabentat que heu pogut trobar informació sobre el crim de la noia de Portbou, ens podries explicar alguna cosa?

Sobre aquest cas fa un temps ja vaig fer un programa, i aleshores des del programa de Crims i juntament amb la televisió austríaca vam mantenir la recerca de qui era la víctima, finalment aquest any hem pogut localitzar la víctima. Trenta-dos anys després hem sabut que es deia Evi Anna Rauter i tenia 19 anys, la confirmació que era ella la va donar la seva mateixa família. Aquest 13 i 20 de juny emetrem un programa dedicat aquest cas, la veritat que ara ja se sap la seva identitat, però han quedat molts interrogants oberts: Què anava a fer a Portbou?, Havia quedat amb algú?…

Aquestes qüestions les resoldrem en els capítols.

Hem sabut, que heu pogut reobrir el cas d’Helena Jubany, penses que es pot fer justícia respecte el que va passar?

Tot el que va passar em sembla totalment injust, des de el programa vam aconseguir reobrir el cas 20 anys després del fet, creiem que hem fet un molt bon paper. Però ara falta poder fer justícia respecte a aquest cas, esperem que es pugui fer justícia.

Tot i que de moment encara hi ha molts interrogants oberts.

Ja veurem com acaba tot.