El professor d’Història de la UAB ha pogut trobar els noms de les víctimes de la Transició després de realitzar una gran feina de recerca on hi ha dedicat molts anys, gràcies a aquest fet, s’ha pogut donar veu a totes aquestes víctimes que van morir de manera injusta.
Hem pogut parlar amb ell i ens ha explicat tots els detalls de com va obtenir la informació de les 134 víctimes.
La Transició va ser el període d’adaptació a la democràcia després de l’època franquista que va haver-hi a Espanya, fins ara, hem sabut que va haver-hi moltes víctimes en aquest temps, però no en coneixíem els noms i cognoms i gràcies a l’historiador David Ballester, s’han pogut identificar les víctimes, i així poder recordar-les.
En David ens ha explicat que el resultat d’aconseguir aquesta llista és resultat de molts anys de treball, de buscar informació, inspeccionar arxius, recórrer a la premsa, consultar fonts biogràfiques, parlar amb les famílies dels difunts i aconseguir el seu testimoni. Poder nomenar a les víctimes és resultat de molts anys de treball i de recerca, però sobretot de verificar la informació.
A part d’aquest treball tan dur, també van tenir alguns inconvenients ressaltava Ballester amb total certesa, ‘els principals desavantatges van ser la dificultat d’accedir a l’arxiu policial, també van tenir un inesperat amb una família d’una víctima que no va voler facilitar la informació’.
Tanmateix, l’impediment més gran que va tenir l’historiador va ser que aquest tema no s’havia tractat tan profundament com ell volia i això ho complicava molt.
La llista del professor ens ensenya que va haver-hi 134 difunts, dels quals 18 casos es van produir a Catalunya, aquests fets es van produir entre els anys 1975 i 1982, i en la majoria dels casos les morts es van produir per l’anomenat gallet fàcil.
Segons les fonts de Ballester, els agents culpables deien orgullosos: “Hemos contribuido a la paliza más grande de la historia”.
Aquestes paraules les van mencionar en una de les manifestacions en les quals una trentena de ciutadans van morir per manifestar-se en contra de Navales, un inspector en temps del tardofranquisme.
A part de poder obtenir les dades principals de les víctimes també ha pogut recuperar com va ser el seu últim moment de vida i en quines conseqüències van comportar.
Ballester explicava que totes les víctimes són innecessàries, injustes, producte d’una violència exagerada, i totes les víctimes mereixen el mateix respecte. Però, aclaria que hi ha casos més durs i colpidors.
Com per exemple el cas d’un xicot català de setze anys que es deia Gustau Adolf Muñoz de Bustillo, que va morir en el carrer Ferran de Barcelona a causa d’un agent que el va disparar per darrere en una manifestació.
Un altre cas molt esfereïdor, és el cas de la víctima més jove, l’Ursino Gallego. En David relatava aquest cas detallant que la víctima tenia 14 anys quan va morir. La localitat de la seva mort va ser a Madrid, on ell vivia. Va morir en una manifestació per poder tenir aigua, la seva mort va ser a l’instant per una bala de goma.
L’article on s’expliquen fil per randa les accions injustes de les víctimes s’hi troba a la revista del mes de maig de “Sàpiens”.
L’autor ens ha confessat que aquest article havia tingut molta rebuda, més de la que s’esperaven donada la temàtica. Ell ja havia escrit uns llibres tractant aquests temes anteriorment i no havien obtingut tant d’èxit.
Explicava que els mitjans de comunicació estan fent molt de ressò, com per exemple, els diaris, la ràdio, la televisió… Això ha servit perquè les víctimes siguin reconegudes i sobretot poder assolir l’objectiu principal, és a dir, aprofitant la memòria democràtica que s’està debatent a les corts espanyoles es tingués en compte una llei que seria la de les víctimes de la Transició que compensaria cada hora de treball i l’esforç i les hores invertides i també entraria faria justícia i serviria per recordar a les víctimes.
Aquestes paraules son molt importants, ja que, dels 134 agents que van utilitzar la violència per posar fi a la vida d’un centenar de persones només 37 agents van ser jutjats.
Però la dada més rellevant, és que a prop de la meitat d’aquests imputats va ser condemnat i, per tant, van sortir lliures sense complir cap pena.
L’altra meitat va haver de complir una pena de com a mínim 3 o 4 mesos d’arrest a un màxim de 21 anys de presó.
I una altra dada que cal destacar, és que bastants dels agents involucrats en la mort d’aquests ciutadans van ser premiats per bona conducta.
David Ballester assegura que deuen haver-hi més víctimes de la Transició, i es qüestiona com pot ser que en una democràcia hi hagi falta d’informació policial i arxius.
Així doncs, no ens volen fer conèixer la part fosca de la Transició. Però realment s’ha de conèixer que va haver molta violència, en aquell moment hi havia policies i agents voltant i es deixava que actuessin matant a molta gent innocent.
Per aquest motiu va haver-hi un pacte. Aquest pacte va ser format, per ocultar la violència en la qual actuaven sense cap mena de sentit. Declarava que en un estat democràtic s’ha de fer justícia per les accions immoderades. Perquè fins als anys 80 encara estaven pels carrers les unitats franquistes que van dur a terme verdaderes atrocitats. Així doncs, Ballester anhela que totes les dades recollides en llibres i articles, serveixin per crear una nova llei de memòria en aquestes víctimes, i aconseguir fer una petita part de la justícia cap aquestes víctimes.
