El diari de Conxita Simarró: la vida d’una nena de 10 anys durant la guerra civil

Conxita Simarró va escriure el seu dia a dia en un diari personal, en el que ensenya la visió d’una nena respecte a la Guerra Civil i l’exili. Hem pogut parlar amb la seva filla i ens ha explicat la història de la seva mare respecte la Guerra Civil

El diari de Conxita Simarró comença 31 de març de 1938, dos anys després del començament de la guerra civil. Una de les anotacions més colpidores que va escriure és: “Tant de treball per construir el món, perquè en un moment el destrueixin.”

El 13 de febrer de 1937, a la ciutat de Barcelona van començar els bombardejos de la guerra civil. Un any més tard, la família de la Conxita va decidir marxar a una casa de Matadepera mentre la capital de Catalunya era bombardejada. És en aquesta casa on començarà el seu diari, que tindrà una durada de 6 anys.

La Conxita, quan va esclatar la guerra, era una noia indefensa i responsable. Tenia un gran interès per la lectura i també pel que passava al món. Així, en un gran moment de preocupació va descriure les espantoses emocions que vivia, intercalant escrits sobre la Guerra Civil Espanyola, els bombardejos d’Anglaterra, la Segona Guerra Mundial i algunes notícies. Aquest diari ens mostra la por que van haver de patir tots els nens i nenes de la seva edat i com van quedar afectats psicològicament.

Aquest és un fragment dels més impactants:

Vivia a Matadepera amb els seus pares, la seva germana Núria i uns amics de la família que tenien quatre fills. Ella va establir un fort vincle amb una de les filles, la Francesca Rafí, amb qui després de marxar de Matadepera va mantenir el contacte mitjançant cartes. Aquestes es conserven actualment a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Quan van marxar de Matadepera, van estar amb contacte amb més gent que va ajudar a la seva família i els hi va servir per poder tirar endavant. Per exemple quan van anar a França, la família Arizmendi els va ajudar força.

L’exili va marcar molt emocionalment a la Conxita, ja que van haver d’exiliar-se a més d’una desena de llocs, entre ells Perpinyà, França i el famós vaixell Serpa Pinto. En aquest últim hi van passar menys d’una setmana. Finalment, la Conxita va refer la seva vida a Mèxic, ciutat en què va morir.

El vaixell Serpa Pinto

Un dels fets més dantescos de la vida dels Simarró va ser quan el pare de la família va ser arrestat per treballar a Marsella, ja que estava prohibit pels qui estaven exiliats. La Conxita, amb només 13 anys, va fer de mediadora amb la policia francesa perquè el seu pare pogués sortir de la presó, i un mes més tard va poder ser alliberat.

Afortunadament, la seva vida es va poder refer a Mèxic, el país on va acabar el diari i que també va representar la fi de totes les seves penúries.