/

Màrius Serra: “Vaig començar a llegir d’adolescent. De nen, em van explicar pocs contes i no recordo que llegís res que m’impactés especialment”

Foto: Màrius Serra

Màrius Serra és un dels escriptors en català més coneguts. Es coneix per totes les seves grans novel·les, com per exemple “Fora de joc a Montserrat”.

Des de l’any 1990, ha publicat més de 10.000 mots encreuats en català, i cada matí a la ràdio “Catalunya Ràdio” proposa un enigma.

Així doncs, Màrius Serra és tot un gran escriptor català amb més de 25 llibres i amb tota mena de col·laboracions a la ràdio.

Sense més preàmbuls, comencem!

1. D’on et va venir l’afició per escriure, i quan i com vas començar?

De ben petit. Recordo que em va fascinar que si m’inventava coses parlant em renyaven i em deia que no mentís, mentre que si ho feia per escrit m’aplaudien i em deien que estava molt bé. De nen, vaig guanyar un concurs de redacció de la Coca-cola i allò em va motivar molt a continuar escrivint. No recordo haver-ho deixat mai. Ara bé, abans d’escriptor soc lector.

2. A part d’escriptor se’t coneix com a “enigmista” pels teus jocs d’enginys, mots… quan i com vas començar a fer aquests jocs?

Jo crec que el joc verbal és inherent a l’aprenentatge de la llengua, perquè de petit aprenem equivocant-nos. En el meu cas, hi havia alguna desconeguda que m’atreia cap a un tipus de joc verbal. Recordo que va ser a la universitat que, llegint en un conte de Cortázar la paraula “palíndromo” la vaig buscar al diccionari i d’allà a una enciclopèdia on hi havia exemples de frases capicues i d’aquella a una altra enciclopèdia fins que vaig adonar-me que molts dels jocs que m’interessaven tant tenien nom. Allò em va canviar la vida. Vaig començar a experimentar i a fer-ne jo.

3. Com és que ets filòleg de llengua anglesa?

Perquè a mi m’agradava molt el rock’n’roll i també tota la música que venia d’Anglaterra, fins al punt que d’adolescent tocava els teclats en grups de rock. Em va interessar la llengua, la vaig estudiar i de seguida vaig voler viatjar. Per això quan, després d’un any d’estudiar Medicina en el qual vaig descobrir que no tenia cap vocació de metge, vaig començar filologia, de seguida em vaig decantar per l’anglesa.

4. Quan i com et va venir la idea de l'”Enigmàrius”?

L’any 2006 jo ja feia anys que col·laborava a Catalunya Ràdio i l’Antoni Bassas, que llavors hi feia el programa del matí, em va demanar si no podria fer uns mots encreuats per antena. Hi vaig pensar. Em va semblar que a aquella hora del matí la gent té les mans ocupades (conduint, dutxant-se, menjant…) i que no podia pretendre fer-los escriure, però llavors vaig pensar que si aconseguia crear un enigma d’una sola paraula amb doble sentir seria millor. I el 4 de setembre de 2006 vam emetre el primer: “Aquests només treballen quan volen, de 6 lletres”. La resposta era PILOTS.

5. El teu primer llibre va ser “Amnèsia”, com va sorgir la idea d’escriure’l? I de publicar-lo?

“Amnèsia” és una mena de llibre fals d’història escrit des de l’any 2300 mirant a finals del segle XX, després que algun gran desastre nuclear hagi estat a punt d’acabar amb la humanitat. És un llibre ple de capítols en els quals explico coses que a mi m’hauria agradat que passessin aquí a Catalunya en aquella època que el vaig escriure. El vaig enviar a un premi literari per a autors novells, menors de vint-i-cinc anys, que es deia “El Brot”, i el vaig guanyar. Paral·lelament, havia presentat un llibre de contes a una editorial (Columna) que també em va dir que el publicaria. De cop, aquell noiet ple de projectes que era jo als 24 anys, va passar de ser un aspirant d’escriptor a un autor editat amb dos llibres a les llibreries.

6. Hi ha algun llibre dels que et sentis especialment satisfet? Si és que sí, quin?

Tots els fills tenen algun aspecte que ens fa estimar-los o estar-ne satisfet. Ara bé, si mantenim l’analogia de parlar dels llibres com si fossin fills dels descriptors que els escriuen, llavors el més especial és “Quiet”, el llibre que més em va costar d’escriure, perquè el protagonitza el nostre fill Llullu, que va néixer el 14 de març de l’any 2000 amb paràlisi cerebral i va morir el 24 de juliol de 2009.

7. També has escrit una versió completa en català sobre “Tirant lo Blanc”, explica’ns alguna cosa sobre aquest llibre.

És considerada una de les millors novel·les europees, i ho trobo lògic, perquè és apassionant. Té molts ingredients que la fan una lectura riquíssima, que t’enxampa per molts aspectes, des de la història al món que retrata, passant pel llenguatge, el punt de vista, els personatges secundaris, o la gran dificultat que una obra escrita en català amb tota l’ambició literària del món sobrevisqui mig mil·lenni i arribi a nosaltres en tota la seva esplendor. “Tirant lo Blanc” és una novel·lassa que et fa sentir orgullós d’escriure en la mateixa llengua, en català.

8. Quins referents literaris tenies de petit? I ara quins tens?

Vaig començar a llegir d’adolescent. De nen, em van explicar pocs contes i no recordo que llegís res que m’impactés especialment. El primer gran impacte lector ja va ser amb els llibres de Julio Cortázar, que em vaig cruspir de dalt a baix. Després, he tingut èpoques. Puc establir-te una llista d’autors i obres que m’impacten (de Cabrera Infante a Perec, passant per Pessoa, Joyce, Monzó, Tísner…) No m’agraden les llistes, però. M’agrada recordar que cada matí surt el sol i que puc descobrir alguna cosa meravellosa que m’apassioni.

9. Tens algun projecte pel futur que ens puguis explicar? I estàs escrivint algun llibre?

Sí. Ara m’he esforçat per fer una col·lecció de novel·les d’aventures per a lectors de vuit a noranta-vuit anys, que es diuen “Les aventures de la Napeu”, il·lustrades per la Roser Calafell. Ja n’han sortit cinc, l’última es diu “Un zero  a l’esquerra”. A banda, estic acabant una novel·la llarga per a adults sobre un pintor (real) que va patir un desengany i va començar a cremar els seus quadros.

10. Tens algun “hobbie” a part de l’escriptura i els enigmes? Si és que sí, quin?

La vida. Viure la vida és el millor “hobbie” que se m’acut